miércoles, 26 de diciembre de 2012

Comer en Navidad y vivir para contarlo...

Parece mentira que,
pese a todo, la Navidad
sea bonita.
las luces de colores
(que s'han d'anar a veure!),
los escaparates: llumetes,
pessebres, tiós, pares Noel...,
La Navidad parece que 
está puesta adrede para
que, al menos durante
un tiempo prudencial, nos
olvidemos de los malos ratos,
de lo que nos hace daño,
de las comidas de olla (i de polla).
Llums que t'il·luminen, que
t'obliguen a somriure i pensar
en positiu.
Pero volveremos a la rutina,
y la Navidad nos parecerá una 
época de esplendor pasada, 
                      triste,
deslucida. Y comeremos
los restos de turrones, corderos,
canelones. Y volverá el dolor
de cabeza, y el estrés.
Però encara no,
deixa'm gaudir d'aquest sentiment,
fer-ho lentament,
amb unes llums que t'il·luminen
(m'il·luminen)
i ens fan pensar que,
la rutina del curs,
queda lluny.

sábado, 13 de octubre de 2012

Despertar-se, esmorzar, dormir.













Des de la finestra del menjador
es veuen els núvols.
     Allargassats, mandrosos:
ahir per la nit va ploure i,
semblen cansats de treballar.
     (Com tots, cony!).

Els llençols fan olor a sexe
inexistent i, els cabells despentinats
    no ajuden gaire.

El Sol il·lumina les façanes del davant,
el dia promet ser maco.
"avui et tinc el dia reservat"...
         I jo a tu.


jueves, 27 de septiembre de 2012

DIC DENTISTA COM DIC NOSEQUÈ


Le damos importancia
a cosas banales.
      Cucarachas saliendo
de esas bocas y
      miles de mariposas
revoloteando:
               espiritrompas y patas
al aire, alas azules,
naranjas, rojas.
      Dic dentista com
dic nosequè.

La sombra se extiende
y el rayo de luz rosa
la rompe diez segundos.
       1.Una gota de sangre
en la bañera. 2,
La paloma abre las
alas y 3, aleteos
de libélula asustada.
4: Menja! 5! 6 magnífics.
7 pecats i tu. 8, una gota
de sangre en la bañera.
    9 y punto.
(10; el rosa desaparece 
y el negro se adueña de 
la habitación.). Mi mano
en tu cara, un dedo en
tu boca.
    Tu mano en mi pelo,
tu pie en mi muslo,
         y va subiendo.

.

sábado, 1 de septiembre de 2012

Hay que saber diferenciar las arañas



Velilla es un oasis en el
polvoriento camino Barcelona.
Bueno, vale, un desvío.

El curs s'acumula, aixafat a l'espai
entre els teus peus i el final de la teva
ombra, i t'empeny (ell sol) cap un juliol
inevitable.

Mirades, classes, comentaris,
missatges, mails, converses,
petons, llits compartits, menjars,
condons, somriures, cigarrus.
           Tot està al teu darrere,
i al teu cap, i al teu cos,
teranyines de pensaments, mals rotllos,
idees, es creuen entre les cames.

I poder desaparèixer, fugir, deixar
la meva ombra enganxosa de suor,
oblidar-me per un temps de tot.
A tomar por culo.

Suelo de madrea, bombilla sin lámpara,
arañas de patas largas (hay que saber
diferenciar las arañas), llanuras, Duero,
castillos, familia, cementerio y rosas.

I tornem a Barcelona (amb ganes, l'eix
masoca) i reprenem el que vam deixar aquí,
li traiem la pols, esbandim la roba bruta.

I entrem a la rutina, preparant-nos, un cop
més,
per tornar a Velilla.

martes, 26 de junio de 2012

Fuga y variaciones para sintetizador desenchufado

Tot es precipita, 
La força de la gravetat empeny els cossos
cap avall, cada cop a més velocitat.
(g = 9,8 metres, segons al quadrat).

També els sentiments i les emocions
es veuen atrets per la força de la gravetat
(i cauen).


Tot es desordena, 
La força de l'entropia imposa el desgavell.
L'Univers i la vida, les persones
ens adonem, i volem proposar l'ordre.



PROU, 
HE DIT PROU. 
La funció s'ha acabat,
deixo els fils, no vull seguir sent titella.
Pinocho.

I no me n'adono, però, quan em posen 
aquella música, mai puc dir que no,
i sempre ballo, empès per sentiments contradictoris
que em diuen que es una batalla perduda, i
espinetes que queden, potser després d'un mal polvo.
Potser després d'una pluja d'ocells.

I quedar-se al tren,
pensant què  he fet malament
i, arribar a la conclusió que potser
són la gravetat i la entropia.
O, potser, només són excuses.

martes, 19 de junio de 2012

Una conversa al metro més:

Barcelona, de dia és gris;
de nit escup els colors i, els
carrers es tornen taronges, roses, grocs.
Al port, just enfront de Colón, apareix el verd
d'entre les aigües. I tu i jo, els peus penjant:
Escriu alguna cosa, que comenci així:

Barcelona, de dia és gris;
de nit, Barcelona és de colors.
"Si em dius et vull,
que el Sol faci el dia molt més llarg".

Potser t'haig d'explicar, que ara venen els dubtes,
que no sé que m'ha passat, que s'ha reobert
una porta. Que em pensava que mai més
somiaria amb la seva boca, els seus ulls,
la seva veu. Ara que tot semblava feliç.
Ara que sóc jo de veritat i veig amb els meus ulls que

Barcelona, de dia és gris;
i de nit muta, canvia, surten els colors.
Lleó de foc que viu de dia,
mai veurà el bosc de nit.

Que dir-te, que no tinc ous de posar-me la jaqueta?
que no tinc ous de posar-la a rentar? Que estic gelós,
que em moro per uns ulls que no em pertanyen,
per una boca que vull meva, per unes mans (que s'acaricien a
les fosques)... Que ara em venen els dubtes,
que vull trobar una solució, i sé que (em) faré mal.

Gràcies per escoltar-me, tants i tants cops
i per donar-me les gràcies
i per creure més en mi que jo mateix.
Gràcies per ser com ets i,
pot ser que hagi estat el
"Hòstia, si som veïns" o
el estar en la mateixa (semblant) situació,
però el cert és que hem congeniat
perfectament.
ACOMPANYA'M A FER AQUEST CAMÍ!



viernes, 25 de mayo de 2012

He buscat en una estrella un somni, l’he trobat il·luminat en els teus ulls

Arribar a temps
per donar-me la mà,
ajudar-me a sortir,
del forat.
I t'és igual que la
mà sagni. Vens per
donar-me aire fresc.
"El millor noi del món
 m'està deixant que el conegui.
I amb el somriure més maco,
m'ha hipnotitzat"
I em fas sentir
bé, illuito contra
el que sé, i deixo enrera el temps,
i m'encanta sentir-te,
escoltar-te. Conèixe't.
Si em dius deixa-ho tot
i vine: Marxo amb tu a la fi del món.
"Imaginar-te, t'imagino de
moltes maneres. Però somiar,
somio amb el teu somriure".
Tanco els ulls, et somio,
i vull conèixe't millor.
Explica'm com ets:
que em fa mal el 
cor (i tu saps que em passa).
                  M'ENCANTES
GRÀCIES 
Bai, bai... baina... mila muxu!!