dues cerveses, molts petons i somnis que gotegen
de les comissures dels llavis.
No sé dir-t'ho d'una altra manera: t'estimo,
buenu, sí:
Peperepep,
que sona, possiblement, més maco.Passejar, xerrar, compartir, mirar-te,
reflexos liles a les samarretes blanques,
paraules entrellaçades sota la lluna plena.
Qui em diria que "treu-me d'aquí, necessito una birra"
acabaria amb "cada dia m'agrades més, suma i segueix!"
Qui m'ho diria...?
I sóc feliç:
"Busco,
què és el que ens fa estar tan bé.
Per més que hi pensi serà el teu secret."
i m'és igual, perquè ja saps
que jo Peperepep moltíssim!
