Formigues espaioses caminant en fila.
Arbres nuosos que s'alcen imponents (impotents),
motxilles buides al terra de l'habitació,
plenes de pols dels llibres deixats.
Hem acabat el curs i tremolen, vibrants,
les cordes del cello.
Avui em veus,
demà seré invisible.
La teva boca, a la meva orella,
Res a fer, per molt que digui,
Sol dorado sobre piel desnuda,
Dolor dulce, placentero.
Papallones grogues, negres i verdes
voleiant, sense rumb, sortint dels meus ulls,
ficant-se, omplint la meva boca, ofegant-me.
Sona el despertador, les 7'05. Endavant.
"Vull fer les coses que fa la gent normal"
perque "aquí, la merda se'ns menja..."
i el metro arriba, 00:16. i a l'andana,
un tall de son i un bocí de sucre.
