"Ahir vaig quedar-me pensant, un altre cop, en aquells ulls. Mel, brillants.
Com pot ser que uns ulls es recordin amb tanta exactitud? I també els cabells, molt arrissats, castanys. No t'ha passat mai, a tu? No sé, feia temps que no em passaven aquestes coses, creus que té
alguna cosa a veure? Suposo que no.
Després del que ha passat, sento coses que abans no havia sentit. Es correcte exposar-les?
Jo em debato per poder esbrinar-ho.
Estic fins als collons, de la gent. Estic fins als collons de la societat i fins als collons de jo.
No vull pensar més en el què diran, vull ser com sóc i ho seré. Cridaré el meu nom. Sóc així.
AIXÍ SÓC JO!" -F. Ballat i Bobeli. Cartes a ningú.
