lunes, 27 de junio de 2011

dos punts, obre cometes:


"Assegut darrere l'arbre verd s'aixeca, majestuosa, l'ombra grisa,
i un calfred blanc que serpenteja per terra.
La ratlla vermella talla el cel i, darrera un senyor que mira
i riu i pensa que ja n'hi ha prou
i pensa i riu i mira
El crani buit d'aquella vaca (cega) rodola per l'aigua... fuig!
Penja sense esma aquell pont antiquat, tirem-ho tot a terra!
Surt el tren de nit, silenciós, trenca la tranquil·litat i marxa, farsant.
Per molt que ens ho diguin, seguim -tots- veient la Terra plana.
Esfera? Quina esfera?
encara no se que és el que veritablement existeix. La cúpula de llum blava.
Aquella música per destruir la música, Bartok... Bartok?
Silenci.
Només aquest silenci, i aquest constant brunzit. Les mosques
que es mengen el cos putrefacte de Déu. Nietzche, l'hem mort...

massa tard per les formigues, massa tard!"

sábado, 18 de junio de 2011

UN SUEÑO ETERNO


Mi boca sabe a ti,
recuerda con exactitud esa
lengua, esos dientes, esos labios.

Mi piel que huele a ti,
en cada rincón, olvidado, un trozo de aroma,
un suspiro. Una sonrisa.

Mis ojos solo tus ojos
y al recordar la sonrisa de estos
sonreír ahora.

Y a aquel frio que lo desencadenó todo,
"ven aquí estas helado",
poco a poco, tus ojos, mi piel, tus labios;
poco a poco, mis ojos, tu piel, mis labios.

"La idea del eterno retorno es misteriosa y con ella Nietzche dejó perplejos a los demás filósofos: ¡pensar que alguna vez haya de repetirse todo tal como lo hemos vivido ya, y que incluso esa repetición haya de repetirse hasta el infinito! ¿Qué quiere decir ese mito demencial?" Milan Kundera. La Insoportable Levedad del Ser.

Pues espero que haya como mínimo algún momento que si se repita. O esa fue la promesa.