"Assegut darrere l'arbre verd s'aixeca, majestuosa, l'ombra grisa,
i un calfred blanc que serpenteja per terra.
La ratlla vermella talla el cel i, darrera un senyor que mira
i riu i pensa que ja n'hi ha prou
i pensa i riu i mira
El crani buit d'aquella vaca (cega) rodola per l'aigua... fuig!
Penja sense esma aquell pont antiquat, tirem-ho tot a terra!
Surt el tren de nit, silenciós, trenca la tranquil·litat i marxa, farsant.
Per molt que ens ho diguin, seguim -tots- veient la Terra plana.
Esfera? Quina esfera?
encara no se que és el que veritablement existeix. La cúpula de llum blava.
Aquella música per destruir la música, Bartok... Bartok?
Silenci.
Només aquest silenci, i aquest constant brunzit. Les mosques
que es mengen el cos putrefacte de Déu. Nietzche, l'hem mort...
massa tard per les formigues, massa tard!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario