dijous no. Gens.
Feia temps que no sortia sense saber quan tornar
Feia temps que no anava a comprar alcohol,
que no feia viatges estúpids en metro, que no m'importava conèixer gent,
feia temps que no seia a una plaça a beure, que no sortia corrents, "la poli!",
que no em deixava endur pels instints, que no desobeïa una màxima imposta per mi.
Feia temps que no em deixava seduir ràpid (vas borracho?), que no em perdia
en uns ulls,
en una boca,
en un cabell,
en un cos.
Feia temps que no me n'anava perquè jo volia, que no volia marxar un cop fora,
Feia temps que no em deixava endur:
"una mica més, una mica més"
darrere d'aquell cabell, aquell cos, aquells ulls, aquells llavis...
Espero que no et passi res, només haig de pujar. I, de cop, adéu i aquell regust
a cervesa forta...
Divendres va ploure dintre de casa... gairebé m'ofego,
dijous no. Gens, ho asseguro.
