martes, 10 de diciembre de 2013

Tot l'Univers cap a la punta d'una agulla:

Quan mires cap endavant i  veus buit,
quan et gires i veus que fa mal,
quan et mires i no et sents tu,
quan no t'estimes.

Arrenca a córrer cap a l'abisme,
hi ha un pont de vidre transparent,
que t'aguanta ara i sempre
i que l'has fet tu fa molt de temps.

Somriu i obre els braços,
deixa que els records t'omplin,
que hi ha un moment que el dolor es plaer
i hi ha coses, de les que s'aprèn.

Mira't al mirall i sent
que cada matí estiguis més a prop de tu
només una persona et farà feliç
i sempre serà davant teu.

Si algú t'ha de fer feliç ets tu,
agrada't, conquista't, fes-te teu.
En el fons has de voler menjar-te't.

domingo, 20 de octubre de 2013

Anar a veure plantetes:

La boca em fa gust a sang, un
altre cop. Les entranyes es
deuen estar devorant les unes
contra les altres. Si no, no hi ha
explicació per aquest gust...

I vens tu, que amb els teus petons
en fas néixer vida. Plantes noves
s'aixequen de les despulles sanguinolentes
del que queda del meu interior,
tancar els ulls i desitjar que siguin roses,
no baobabs,
 ("I d'un baobab, si no hi ets a temps,
ja no te'n pots desfer mai més. 
Ocupa tot el planeta. El forada amb
les arrels. I si el planeta és massa petit
i hi ha massa baobabs, 
el rebenten.")

La verdor, les fulles, s'alcen dins meu
i surten per la boca, pels ulls, i m'omplen
de flors interiors, i només tanco els ulls
penso en el somriure i somric jo,
el Pau està content, i li agrada.

La boca em fa gust a sang, però
entremig, la fortor del gust del color verd
fa que el regust metal·lic quedi
en un interessant i alleugerador
segon pla. 

jueves, 19 de septiembre de 2013

Cristales de bohemia.

Mirar hacia atrás,
dejar un camino feliz,
salir de la zona de confort.

Cruzar otra puerta,
huir del prado,
salir de la zona de confort.

Llorar un rato y
plantearse muchas cosas,
tener que
salir de la zona de confort.

I no eres feliç?
Molt
I doncs?
Ja no és bo.

Un año menos días,
una rumba que ha
perdido el rumbo.

Un grito desesperado en
la noche:
(-No eres feliç?, No eres feliç?!).

Abrir el portón,
escoger el camino tenebroso:
Salir de la zona de confort.

miércoles, 31 de julio de 2013

ES BIEN

Lengua amarga, sabor a tabaco,
mordiéndome los labios;
lamiéndome la  boca.

Lengua amarga, sabor tabaco;
y tus manos en mi pelo,
y mi pelo en tu cintura.

Después del letargo viene:
la acción (reacción, repercusión),
y un sueño corto, y una sonrisa larga.

Lengua amarga, mirada dulce,
 y las luchas de cumplidos,
y las huchas de esperanzas.

Un bus, un adiós y
un sabor de boca
a querer volver a verte.

lunes, 13 de mayo de 2013

No es nada sexi comprar en el super con americana.

Formigues espaioses caminant en fila.
Arbres nuosos que s'alcen imponents (impotents),
motxilles buides al terra de l'habitació,
plenes de pols dels llibres deixats.

Hem acabat el curs i tremolen, vibrants,
les cordes del cello.
Avui em veus,
demà seré invisible.

La teva boca, a la meva orella,
Res a fer, per molt que digui,
Sol dorado sobre piel desnuda,
Dolor dulce, placentero.

Papallones grogues, negres i verdes
voleiant, sense rumb, sortint dels meus ulls,
ficant-se, omplint la meva boca, ofegant-me.
Sona el despertador, les 7'05. Endavant.

"Vull fer les coses que fa la gent normal"
perque "aquí, la merda se'ns menja..."
i el metro arriba, 00:16. i a l'andana,
un tall de son i un bocí de sucre.

martes, 26 de febrero de 2013

e incluso mitocondria.

"La alimentación, vestido y cobijo del hombre
ha estado basado, y aún lo está en gran parte, en la
existencia de las plantas. Incluso la vida sobre la
Tierra, tal omo la conocemos, depende de la acti-
vidad de estos organismos que han creado las con-
diciones necesarias para el desarrollo de otras for-
mas de vida, aquellos organismos que necesitan y
usan el oxígeno para su metabolismo." -Fisiología vegetal

Las paredes grises, el suelo negro.
la muerte sale del tanatorio por las
ventanas, las juntas de las puertas:
como un vómito gris, gelatinoso,
cenizo. El hedor te hecha atrás,
sigues adelante ("ho sento", copet
a l'espatlla i seguir endavant. "Ho sento")

Des de dins, tot és verd:
arbres, mutanya, camp, prats,
un niu de pitroig. Al fons, el mar.

Fàbriques de morts als paisatges més macos.

Y saldremos, y nada. Volveremos a casa,
esta noche quizá de fiesta (a ver si cae un polvo!)
esta noche quizá en tu casa...
rápido, nos alejamos de allí, cames per'què us vull,
y nos encontraos ya, andando por Barcelona, Gràcia,
hacia un lugar más agradable, sin vómito gris, oliendo a muerte.

Y los días vuelven a sucederse, otra semana más,
con ganas de verte, sin tiempo, sin espacios, pero
haciendo malabarismos, llegamos a un acuerdo:
no et preocupis, ens veurem, ja ens ho farem...
t'estimo a cau d'orella, i una mossegada al llavi.

"Identicamente, la glutamo-piruvato amino-
transferasa cataliza la síntesis de la alanina. Este
conjunto de enzimas se ha localizado en el cloro-
plasto y alguno en el citosol e incluso mitocondria"