La força de la gravetat empeny els cossos
cap avall, cada cop a més velocitat.
(g = 9,8 metres, segons al quadrat).
També els sentiments i les emocions
es veuen atrets per la força de la gravetat
(i cauen).
Tot es desordena,
La força de l'entropia imposa el desgavell.
L'Univers i la vida, les persones
ens adonem, i volem proposar l'ordre.
PROU,
HE DIT PROU.
La funció s'ha acabat,
deixo els fils, no vull seguir sent titella.
Pinocho.
I no me n'adono, però, quan em posen
aquella música, mai puc dir que no,
i sempre ballo, empès per sentiments contradictoris
que em diuen que es una batalla perduda, i
espinetes que queden, potser després d'un mal polvo.
Potser després d'una pluja d'ocells.
I quedar-se al tren,
pensant què he fet malament
i, arribar a la conclusió que potser
són la gravetat i la entropia.
O, potser, només són excuses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario