Hay que saber diferenciar las arañas

Velilla es un oasis en el

polvoriento camino Barcelona.

Bueno, vale, un desvío.

El curs s'acumula, aixafat a l'espai
entre els teus peus i el final de la teva
ombra, i t'empeny (ell sol) cap un juliol
inevitable.

Mirades, classes, comentaris,
missatges, mails, converses,
petons, llits compartits, menjars,
condons, somriures, cigarrus.
           Tot està al teu darrere,
i al teu cap, i al teu cos,
teranyines de pensaments, mals rotllos,
idees, es creuen entre les cames.

I poder desaparèixer, fugir, deixar
la meva ombra enganxosa de suor,
oblidar-me per un temps de tot.

A tomar por culo.

Suelo de madrea, bombilla sin lámpara,

arañas de patas largas (hay que saber

diferenciar las arañas), llanuras, Duero,

castillos, familia, cementerio y rosas.

I tornem a Barcelona (amb ganes, l'eix
masoca) i reprenem el que vam deixar aquí,
li traiem la pols, esbandim la roba bruta.

I entrem a la rutina, preparant-nos, un cop
més,

per tornar a Velilla.