torna a ser 9!

Quan els dies es converteixen

en llençols negres destenyits

(que et mous d'esma, sense

cap sentit aparent), vius amb el

Delit de l'explosió groga, 

"Em pots trucar?"

i perdre'm a la seva veu el temps

que calgui, per acabar més content

i seguir endavant el dia

"-T'estimo moltíssim

-I jo, mi amor".

Al estar separats, els monstres de 

sempre tornen a rondar les meves

tardes: caníbals de sentiments,

pertorbadors voltors calbs que amb 

veu tranquil·la em criden "Gilipollas!".

O alienígenes somrients

pegant-me bufetades. 

Al estar separats, els monstres de 

sempre, tornen a rondar les meves tardes i

ploro, sense voler, tancat a l'habitació

"La puerta, la quiero abierta", somriu.
Per sort,

torna a ser 9 al meu calendari

torna a ser 9! un altre mes 

feliç, content. 

Flamarades taronges omplen

dies grisos a casa, i les ombres

ja no em fan por, quan s'allarguen

per sota la porta. 

"Tinc la sensació de que em pots protegir,

de tot."

i, al estar sol, trigar hores a adormir-me,

i fer-ho bé al recordar el teu alè

a la meva nuca:

"T'estimo fins donar la volta al món".

Torna a ser nou,

Felicitats, mi amor.