lunes, 14 de mayo de 2012

NUNCA INJURIES A UN ELEFANTE

Al principi era minúscul
           i li van dir dubte.
Amb el temps (que
tot ho posa a
lloc), va anar creixent
     i va canviar a potser.
Amb el temps (que sempre
deixa les coses clares)
es va saber la veritat. Y

aparecieron los centenarios
paquidermos, dormidos
en las sombras
               del cementerio de elefantes,
insultándome con lo sabía,
y estaba clarísimo.            De este agua no 
beberé. Con las osamentas
                           bailando,
al son de carcajadas
                  de burla
a mi entereza.

I els crido
I QUÈ?


No hay comentarios:

Publicar un comentario