Al principi era minúscul
i li van dir dubte.
Amb el temps (que
tot ho posa a
lloc), va anar creixent
i va canviar a potser.
Amb el temps (que sempre
deixa les coses clares)
es va saber la veritat. Y
aparecieron los centenarios
paquidermos, dormidos
en las sombras
del cementerio de elefantes,
insultándome con lo sabía,
y estaba clarísimo. De este agua no
beberé. Con las osamentas
bailando,
al son de carcajadas
de burla
a mi entereza.
I els crido
I QUÈ?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario